MARCEL RIERA (Badalona, 1956) és autor dels poemaris: Lluny (2006), L’edat del coure (2008, Premi Vila de Martorell), Llum d’Irlanda (2012, Premi Carles Riba), Occident (2016, Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover), Altres veus (2017, Premi Pollença) i les Versions de Bai Juyi(LaBreu, 2013), que forma part de la seva importantíssima aportació com a traductor, sobretot pel que fa a la poesia moderna britànica i nord-americana: Philip Larkin, Edna St. Vincent, Emiliy Dickinson, W. H. Auden, James Fenton, Patrick Kavanagh, John Betjeman, Walter de la Mare, John Dryden. També ha traduït narrativa (Rumer Godden, Joseph Brodsky, Thomas Wolfe).

A No seràs un estrany hi trobem homenatges en paral·lel: Joseph Brodsky, com a poeta i traductor, i Venècia, on el poeta rus exiliat va voler que descansessin les seves cendres, la ciutat que no acaba d’enfonsar-se i que esdevé esfera de record literari i vital. Així, la poesia de Riera es converteix en un pont elegíac que ajuda a preservar de l’oblit un món, una vida i una obra que van lligats a la seva tasca de traductor, de lector i de poeta, segurament el «nostre» poeta més important i de més talent del que acostumem a qualificar com a poesia de l’experiència.
“Només els immortals -vaig dir- fan olor d’algues“.