Quan era petita, pensava que el Menda era un company de feina del meu pare. I és que, sovint, tornava de l?oficina explicant a ma mare que, després de la reunió, el Menda havia hagut de quedar-se a fer l?informe. I a qui li havia tocat anar a la negociació amb aquell client? Al Menda. Vaig créixer sabent que el meu pare tenia un company de feina ?de vegades noblement sacrificat, de vegades irremeiablement ?pringat?? que anava solucionant temes com bonament podia.

Així comença el primer text de Mar Vallecillos, amb una mirada als misteris del jo i del nosaltres. Amb tendresa, ironia i sarcasme, l?autora mira la vida en comú, els vincles, les identitats. I al llarg de quaranta-tres textos, mira també el desig de barri, el dret a l?habitatge, les violències masclistes, la corrupció nostra de cada dia, l?amistat, la vida, les sobiranies a conquerir i les que ja són. Mira i ens convida a travessar llindars, com diu al text Miraràs el món a la recent nascuda Lena: Benvinguda al misteri, a l?aventura de desxifrar la llum sobre aquest angle, a la vida que taca quan travesses el llindar, a la mirada que esquitxa, a les parts de món immirades que esperen uns ulls que hi reposin.

Mirar el món és fer-se càrrec del seu misteri. És posar el cos i buscar la mirada còmplice per fer del món comú un lloc on tornar. (?) Això són aquestes columnes: una invitació a mirar plegats ?per impugnar el món? que es dona per fet. Llindars de paper, estesos per una mà sensible i rebel. Agafeu-la. Jordi de Miguel (del pròleg)