«Quin gaudi llegir "Del Congrés estant". Reconec que en el meu cas, que he estat al costat d’en Joan durant aquests anys, que tinc presents bona part dels moments narrats perquè els hem viscut plegats o bé perquè n’hem parlat a bastament, la lectura hagi pogut adquirir una dimensió o una mirada singular, íntima. El protagonisme dels diputats republicans a Madrid és producte d’anàlisis i debats col·lectius i madurats, però alhora –atenint-nos a la velocitat i al vertigen que genera la vida política madrilenya– exigeix improvisació i assumpció del risc. S’explica en gran part arran de la pressió ambiental, per les conseqüències de les votacions fins i tot les provinents de debats aparentment marginals i també a causa de la llunyania amb què, de Barcelona estant, es viu la vida parlamentària madrilenya». (Del pròleg de Joan Tardà)