Esteve Plantada (Granollers, 1979). És periodista cultural i crític cinematogràfic.Ha publicat A l’ombra dels violins (La Magrana, 1997), Fosca Límit (AdiA, 2015), Big Bang Llàtzer (Lleonard Muntaner, 2016. Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom). Ha estat inclòs en diverses antologies, com ara Ningú no ens representa. Poetes emprenyats,  «Poésie catalane: les voix ne dorment jamais» (Exit, revue de poésie, Quebec, 2010). Ha estat traduït al castellà, francès i basc. Ha participat en festivals com el XXXIV Festival International de la poésie de Trois-Rivières, el XVII Festival de Poesia de la Mediterrània o els Jocs Florals Revival de Cambridge, entre molts altres recitals, aquí i arreu. Ha estat un dels editors suïcides d’Edicions Terrícola, part del cicle Versos Lliures i teclista d’Els Nens Eutròfics, grup de pop irònic amb Josep Pedrals.

A Troncal Plantada escampa un trencadís d’anhels i una sedimentació d’expectatives, personals i col·lectives. Els seus versos interpel·len el caos on ens ha tocat viure, i converteixen en llenguatge un cicle infinit d’imatges, intuïcions i tossuderia vital en una incertesa plena d’esperança, en el Nosaltres.