Quan t?atures a mirar el camp, el veus bullir d?una vida que sap moure?s ràpidament com un llamp, però que també sap demorar-se en esperes interminables.

Un cant a l?encís dels petits detalls i a les meravelles de la natura.

ARIANNA SQUILLONI
Vaig néixer a Milà, Itàlia. Allà anava a l?escola, però passava tots els estius a Onzo, un poblet de pagesos als turons de Ligúria, encaixat entre mar i muntanya. Des de sempre m?apassiona tafanejar i conèixer, tant les persones com el món que m?envolta. Potser és per això que de gran he estudiat lingüística i idiomes, antics i moderns. Potser és per això que m?encanta ser editora i, de tant en tant, escriure històries i poemes sobre el que veig i sobre les meves trobades més o menys fugisseres amb qualsevol manifestació de la vida.

LAIA DOMÈNECH
Un dia que el sol cremava vaig anar a fer un volt en bicicleta. Se?m va ocórrer aixecar una pedra, n?hi havia moltes, però vaig triar justament aquella. Es va descargolar un centpeus fluorescent i vaig sortir corrents. Encara agafo la bicicleta, però ara dibuixo les pedres i m?imagino el que s?hi amaga a sota. Vaig topar-me amb la il·lustració fa uns anys, no gaires, i des de llavors puc sentir que soc com una habitació plena de finestres que rep convidats inesperats, un refugi des d?on puc xiuxiuejar secrets tot dibuixant.