En Tami és el millor maquinista de la xarxa ferroviària.
Fins que un dia, dissortadament —o no—, el seu tren descarrila.
I si fossin possibles altres camins?
Quina vida i quins paisatges descobrirà alçant la mirada per sobre de les vies?

Un llibre àlbum que ens parla del dret que té hom a sortir-se del rumb establert i trobar camins alternatius que permetin viure amb plenitud. Perquè sovint projectem el món des d’un lloc que és el nostre, però que no és l’únic possible.

Ens manca literatura infantil en què els nens i nenes d’altres ètnies no siguin una quota, no siguin aquells a qui sempre cal salvar, sinó que siguin els protagonistes de qualsevol aventura perquè això els empodera, els dona confiança, els ajuda a ser visibles davant els altres i a ser persones lliures de decidir el seu futur.

“SOC LA FE, LA MARE D’EN TAMI.
Acompanyar en Tami en el seu creixement és un repte constant perquè la societat sovint no l’hi posa fàcil, és negre i això que no hauria de ser res més que un adjectiu es converteix, sovint, en un insult, un motiu de burla i sobretot en una manca de referents. Sempre li explico que ell ha vingut per fer d’aquesta societat un lloc millor, més generós i més bonic, que és a les seves mans dibuixar el seu futur, que potser serà el primer mestre negre que tindran els infants que ara neixen, el primer il·lustrador, detectiu, músic o el que sigui que ell vulgui ser.”

A Babulinka no fem llibres perquè sí.
Llegeix la carta sencera i coneix l’origen del llibre aquí.
Gràcies, Tami. Gràcies, Fe.