El volum inclou narracions de diversa extensió i de diferents gèneres (de la impressió al relat, de la novel·la curta a l’apòleg), algunes de les quals són conegudíssimes: ‘El vals final’, ‘D’una olor’, ‘La mirada del pobret’, ‘El primer llustre d’amor’, ‘La fi del món a Girona’, ‘El malcontent’ i la que dóna nom a tot el llibre: ‘La parada’, una nouvelle en què tres minyons es proposen muntar, al cor de la nit, una parada de caça per capturar ocells, amb tots els elements de misteri, basarda i aventura que les tenebres i la curta edat dels protagonistes comporten. Aquí, el contrast entre el nen cultivat que explica la història i en Xaneta, el pescadoret murri, esparpillat i enginyós que viu plenament, orgànicament, en contacte amb la natura és brutal, fins i tot, no cal dir-ho, en la manera d’expressar-se (en el parlar dialectal d’en Xaneta podem comprovar com s’expressaven al carrer els nens dels pobles catalans en altres èpoques no tan allunyades de la nostra!). És, sens dubte, la figura més carismàtica del volum i, podríem afegir, de més d’una generació de lectors. Gabriel Ferrater, en l’anàlisi que va fer del llibre, ja remarcava el grau de vitalitat, el grau d’imaginació espontània i el grau d’adequació amb la terra i amb els fets elementals de la vida que presenta el personatge. I a fe que tenia raó, perquè és una d’aquelles lectures que no deixen indiferent.

Si encara no ho heu fet, llegiu La parada, perquè val molt la pena. Per això hem volgut recuperar aquest llibre excel·lent; per això reivindiquem Joaquim Ruyra, un dels escriptors més grans que ha donat aquesta terra.”