Energia és treball. Tan inútil que no es defineix per ella mateixa sinó pel que en pots fer. Res no està fet d’energia ni ens podem menjar l’ener- gia. Però alhora tan útil, que l’energia és imprescindible per aconseguir qualsevol treball.

La humanitat durant segles va fer la seva tirant de l’energia que de manera sostinguda la natura li donava. No és fins a les darreries del segle xix que, de la mà de la tecnologia, la humanitat comença a treure profit de materials que es van formar fa milions d’anys i que en poc temps fem desaparèixer per treure’n energia, fer treball i créixer. El pri- mer creixement és decidit però tortuós. Ens porta dues guerres mun- dials i una crisi econòmica salvatge. Finalment, deixant enrere els con- flictes, la humanitat es posa a créixer en progressió geomètrica.

Vinga! Festa Major! Amb música de gralles i comparses de capgros- sos seguim els gegants ballant tots en un cercavila. L’economia creix. Consumim materials a la babalà. Utilitzem i llencem. No és un envelat sinó que som en el fosc túnel de l’emergència climàtica. Al fons, alguns hi veiem la llum. Fins i tot mirant amb llargavistes s’entreveuen festes més tranquil·les i frugals, però igualment felices. Basades en valors i no en el consum pel consum.

La sortida és lluny i el camí per sortir del túnel és la transició ener- gètica. Davant de l’evidència tots tenim dues maneres de fer el camí. La primera, amb orelleres, seguint el ramat. Sense entendre res ni qües- tionar-se res. Simplement arrossegat pels fets, ensopegant en obstacles sense llegir les advertències.

L’altra, la que proposa aquest llibre, és agafant el bou per les banyes i afrontar la transició des del coneixement i la consciència. Desxifrant un llenguatge sovint volgudament complex. Informant amb llenguatge planer i proposant reflexions. Tot per fer el camí de la transició energè- tica amb els ulls oberts i prou coneixement com per prendre cadascú la seva pròpia posició.