* El 26 de gener del 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes. A partir de llavors, milers de famílies republicanes es van exiliar a França. Van haver de deixar-ho tot i, malgrat la pena que els embargava, aquesta era tan forta com el desig de llibertat que els impulsava.
* Entre tota aquella gent hi havia nens, de vegades de molt curta edat. Seguint els pares, van experimentar l'exili, els camps d'internament i de concentració i moltes privacions.
* Avui, més de vuitanta anys després, aquells nens són a l'ocàs de les seves vides i volen més que mai transmetre com a llegat als joves la dolorosa experiència que van viure.

Guiats pel fotoperiodista Miquel Dewever-Plana, els alumnes de l'institut Déodat de Séverac de Ceret (Pirineus Orientals francesos) han tingut el privilegi de conèixer i escoltar els testimonis i records d'un passat llunyà i, mitjançant una perspectiva fotogràfica documental contemporània, ens donen conèixer alguns aspectes de la vida d'aquests ancians, amb sensibilitat i poesia.

Aquest llibre ret homenatge a la seva valentia i deixa constància de les seves veus a la història. Perquè aquesta "memòria de la Retirada" conservi per sempre els rostres i el record d'aquests fills de republicans exiliats.

Pròleg de Serge Barba 12
Introducció de Marie Sola 16
Mapa 20
Testimonis 22
Epíleg de Miquel Dewever-Plana 192
Llegendes 196
Notes 203

Dirigit per Miquel Dewever-Plana, fotoperiodista i realitzador. Autor de Vale un potosí (2019); Entre dos aguas (2017); La otra guerra (2012); Alma (2012); Hach Winik (2009); La verdad bajo la tierra (2006) i Mayas (2002). Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre d'altres, el Premi Joan Alsina de Drets Humans, atorgat per la Casa Amèrica Catalunya; la Getty Images Grants for Editorial Photography de Nova York; la beca a la creació fotogràfica documental contemporània del CNAP (Centre National des Arts Plastiques - Ministère de la Culture) i el Premi Periodisme i Drets Humans de la Trobada Internacional de Fotoperiodisme Ciutat de Gijón (Espanya). El 2016 va rebre el Prix de l'Audace artistique et culturel pels tallers artístics realitzats en centres escolars de dos poblats amerindis de la Guaiana. Juntament amb Isabelle Fougère (escriptora i realitzadora), va rebre el primer premi al documental interactiu del World Press Photo de l'any 2013, el primer premi DocLab for digital storytelling de l'IDFA (Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, Països Baixos), el VISA D 'OR del Festival International du Photojournalisme Visa Pour l'Image, i l'Ètoile de la SCAM (Société Civile des Auteurs Multimedia).

Marie Sola, Rose-Marie Faury, Maxime Escriba i els alumnes de l'institut Déodat de Séverac de Ceret (Pirineus Orientals francesos).