El debut literari d'Elena Ferrante, previ a la publicació de la tetralogia que la va catapultar a l'olimp dels escriptors.

Cròniques del mal d'amor reuneix les tres novel·les que han convertit Elena Ferrante en una de les veus més prestigioses de la literatura italiana contemporània.

L'amor que molesta és la novel·la que va revelar el talent de l'autora. Hi explora amb crueltat i passió la relació de la Delia amb la seva mare, l'Amalia.

El segon, Els dies de l'abandonament, explica la història angoixant d'una jove mare de dos fills que es veu abocada a un pou profund quan el marit l'abandona.

Tanca la trilogia La filla fosca, on trobem la Leda. La coincidència amb alguns personatges d'una família inquietant desencadenarà un reguitzell de reflexions i tot de records al voltant dels orígens, la maternitat i la llibertat.

Elena Ferrante és l'escriptora sense cara. La seva figura està envoltada del secret més absolut. L'únic que se'n sap és que va néixer a Nàpols, però hi ha qui fins i tot afirma que qui s'amaga sota aquest pseudònim és un home. En qualsevol cas, com diu la mateixa Ferrante, «Els llibres no necessiten per res els autors, un cop estan escrits».

Després del seu debut amb L'amore molesto (1992), que Mario Martone va portar a la gran pantalla, van venir I giorni dell'abandono (2002) i La figlia fosca (2006). L'amiga genial (2011) és el primer títol de la celebradíssima tetralogia formada també per Història del nou cognom, Una fuig, l'altra es queda i La nena perduda.