Àngel Guimerà va ser una de les figures més importants de la Renaixença de finals del segle xix. Amb ell el teatre català va aconseguir el punt més àlgid, de màxim esplendor, de la mateixa manera que el va aconseguir Narcís Oller en la narrativa i Jacint Verdaguer en la poesia, tot dins un procés que s’ha concebut com un programa de modernització de la literatura catalana al llarg del segle.
Quan Guimerà va escriure Terra baixa ja tenia construït el seu món literari personal, però serà aquest text el que es convertirà en el seu més “clàssic” i més “mític”. “Clàssic”, perquè els seus personatges, com els de la tragèdia clàssica, són pures forces passionals sobre els quals actua un atzar, un destí, inexorable i despietat. I perquè a Terra baixa Guimerà va tractar els temes i les preocupacions de la literatura universal. És per això que no ha parat mai de representar-se i se n’han fet adaptacions al cinema.