Aquest volum, publicat per primera vegada el 1974, recull els
quatre títols –Temps d’estrena, Els infants de Riella, La Gent
i el Vent (Premi Víctor Català, 1966) i L’arrel de Panical– que
Viladot dedica a evocar el món de Riella, el seu Agramunt
natal convertit en mite. L’obra s’inicia amb l’estrena vital
de l’autor, prossegueix amb el món dels infants, continua
amb el món dels adults i acaba amb les noves realitats que
constitueix la migració. Amb un estil directe i poètic, ple
d’ironia, sarcasme i tendresa, l’autor fa una rememoració
vivíssima d’una gent que ha deixat un testimoni històric
que, si bé és minúscul per la seva dimensió geogràfica, és
ineludible a l’hora de traçar els esquemes fonamentals del
tarannà del país.

Guillem Viladot (Agramunt, 1922-1999). Poeta, escriptor i apotecari. Precursor de la poesia concreta a Catalunya, també va cultivar la narrativa i l’assaig
en una extensa carrera literària iniciada el 1959 amb Temps d’estrena. Des del seu Agramunt natal va dedicar-se a l’edició de llibres de poesia experimental
i a la confecció de poemes visuals que ell anomenava Objectes de Companyia. Durant els anys noranta, va obrir a Agramunt Lo pardal, la Casa de la Poesia Visual, espai que avui acull la Fundació Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva obra i memòria i a donar veu a les pràctiques artístiques més lligades al nostre present.