Un passeig pels replecs d’una relació esmorteïda pels anys en la qual ressona una pregunta: quin dret tenim a accedir al món interior de l’altre.

Una mare i una filla que fa temps que no es veuen queden per fer un viatge juntes a Tòquio: passegen pels canals durant els vespres de tardor, s’aixopluguen dels ruixats, comparteixen àpats en petits cafès i restaurants i visiten galeries d’art. I, mentrestant, parlen, de les coses més banals a les més profundes: del temps, dels horòscops, de roba i d’objectes, però també, i sobretot, de la família, la distància i la memòria. Però quin és el motiu real d’aquest viatge el·líptic i, fins i tot, espectral?
Amb un estil deliciós i un llenguatge senzill i elegant, Jessica Au ens passeja sinuosament pels replecs d’una relació esmorteïda pels anys i, entre els temples, els jardins i els museus, ressona una pregunta: quin dret tenim a accedir al món interior de l’altre.
Novel·la guanyadora del Novel Prize 2020.