Després d’un exitós debut en poesia, El trentè any és la primera incursió d’Ingeborg Bachmann al regne de la prosa, una sèrie de relats que no va voler classificar dins de cap gènere. Imatges subtils de personatges obsessionats per la cerca de la veritat, per l’obligació d’estimar o per la necessitat de canviar de vida, situacions que mostren la impossibilitat de comunicar-se veritablement amb l’altre o vivències passades pel sedàs del dol i la pèrdua ens revelen una visió perspicaç de la naturalesa humana i la seva condició dins el món. Pensaments escrits en forma de relat, El trentè any és la consciència de l’autora projectada sobre el món amb una escriptura cerebral i aguda que es combina amb la destresa de la ploma d’una de les millors escriptores austríaques de tots els temps.

«La poetessa més intel·ligent i més destacada que ha donat el nostre país en aquest segle». Thomas Bernhard

Va néixer a Klagenfurt, Àustria, el 1926. El 1949 es va doctorar a Viena amb una tesi on criticava l’existencialisme de Heidegger, tot i que el referent principal de la seva prosa és la teoria del llenguatge de Wittgenstein. Després de començar a treballar com a guionista a la ràdio, es va donar a conèixer escrivint poesia, guanyant el prestigiós premi del Gruppe 47 l’any 1953, cercle que incloïa Heinrich Böll i Günter Grass. Va tenir històries d'amor amb Paul Celan i Max Frisch, i va influir en l’obra de Thomas Bernhard. El 1953 es va traslladar a Roma, on va seguir escrivint poesia, assaig i narrativa fins a la seva mort el 1973.