"L?eclosió de Josep Vallverdú com a poeta és un dels fets
més interessants i inesperats que s?han produït en la literatura
catalana d?aquests deu últims anys. Després d?una
trajectòria rica i prolífica com a novel·lista, narrador, memorialista,
assagista, autor de teatre i traductor, que el va
dur a guanyar amb tot mereixement el premi d?Honor de
les Lletres Catalanes el 2000, fa només cosa de deu anys
Josep Vallverdú va començar de revelar-se com a poeta.
Tenint en compte l?edat en què han germinat i s?han editat
tots aquests poemes, no hi ha dubte que estem davant
d?un corpus poètic de plena vellesa on tots els poemes
regalimen o traspuen una barreja de vitalitat i saviesa del
tot envejable" (del pròleg d'Àlex Susanna).

Josep Vallverdú Aixalà (Lleida, 1923) és abastament conegut per la seva producció en el món de la novel·la, el conte, l'assaig, el teatre i la traducció. Té també un conjunt de poemaris que, fins l'any 2009 amb De signe cranc, havia pasat desapercebut. És Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És un nom inexorablement
lligat, per sempre més, a la literatura infantil i juvenil. Amb quaranta-cinc títols ha esdevingut no sols un clàssic sinó un dels escriptors més prolífics i més guardonats en aquesta vessant literària. Alguns són Rovelló (1969), El fill de la pluja d?or (1984) o El patró Gombau (2000). En la literatura per a adults, destaquen La presó de Lleida (2003), Hora Nona (2005) o La germana de la núvia i altres relats (2008).