Esmicolant la condició "normal" d'una dona.

A La dona gelada Annie Ernaux traça el seu despertar adolescent i la bifurcació exigent que se li obria al davant: entre el seu desig per ser una dona desitjable i l'ambició de realitzar-se en la seva professió, entre els somnis d'amor romàntic i la voluntat de mantenir-se independent. I ara, passat el temps, té trenta anys, és professora, està casada amb un executiu i és mare de dos nens. Viu en una casa confortable. I malgrat tot, és una dona gelada.
Barrejant tendresa, ràbia i amargor, Ernaux explica brillantment aquesta alteració de la quotidianitat, aquest empobriment de les sensacions, aquesta dilució de la identitat; l'esclavitud quotidiana a què les dones són empeses com si fos un desafiament.