« Segona novel·la del cèlebre cicle del Pallars de Maria Barbal »

"Em dic Agustí. De xic i de jove era conegut a Olp com a fill de la Llucieta i del Simó; de gran, per uns quants, era a París el cuiner de l'hotel Durvan. (...) La meua existència no val més que la (...) d'un determinat arbre (...) amb les arrels que l'ajunten a terra i l'ombra que les seues fulles fan."

Text de contraportada

L'Agustí neix en una família pagesa en un poble de muntanya. Com que no n'és l'hereu, es dedica a diverses feines, entre les quals la caça de talps amb metzines. La fi de la Guerra Civil l'aboca a una precària existència a França, que canvia de signe quan aprèn l'ofici de cuiner.
Segona obra del conegut cicle novel·lístic de Maria Barbal ambientat al Pallars, que comença amb Pedra de tartera, Mel i metzines recrea la pagesia amb el personal vigor de l'autora, i s'endinsa en les dificultats de l'amor fraternal i el sentit de la vida.