Espanya, la seua classe dirigent, es troba davant un dilema existencial de primera magnitud. En la seua resposta a l’independentisme català, ha de triar entre salvar la nació o salvar l’Estat. Intentar sobreviure com a estat-nació és l’opció improbable, per molt que fos la preferida per la majoria. Si no es reinventa in extremis com a estat plurinacional, la independència de Catalunya triomfarà. L’oferta constant de negociació i pacte posa l’Estat a la defensiva, de tal manera que la seua intransigència el deslegitima progressivament. Per aquestes raons, és l’independentisme qui està guanyant la batalla de la legitimitat. En teoria, la repressió dels moviments independentistes els afavoreix en un doble sentit: reforça la seua mobilització per una dinàmica acció–reacció i els dóna legitimitat de cara a l’exterior. El cas català ho confirma.