“Ja n’estic tip, que els grans em diguin que no tinc ni idea de res. Així que penso escriure totes les coses que he vist amb els meus ulls i que he sentit amb les meves orelles. També apuntaré tot el que em vingui al cap cada cop que em passi o que trobi alguna cosa interessant. Per tant, quan em facin callar, trauré el quadern amb tot d’apunts de la meva vida i els ensenyaré que, per poca cosa que sigui, i tant si en tinc, d’idea, de la vida! Bé han de saber com veig les coses. Amb aquest quadern aconseguiré canviar el color espantós de les parets de casa i altres coses importantíssimes. No tindran més remei que escoltar-me.” Tot el que sap l’Alejandro ja és un clàssic de la literatura infantil llatinoamericana. Ple d’humor, de tendresa i de fondària, narra la vida d’un nen de vuit anys i mig que es cansa que els adults li diguin que no sap res de la vida.

 

+ a partir de 8 anys i també per a adults

L'obra té 99 capítols d'atractiu llenguatge, propi de nens desperts i intel·ligents, àvids de saber i conscients de la seva pròpia realitat. 

Un gran regal per a qualsevol nen de l'edat del protagonista. Però també per a tothom. 

Descobrir el poder de l'escriptura per créixer, per sentir, per somiar, per anhelar i transformar, per estimar i decidir.

Amb il·lustracions creades amb gràcia i desimboltura per Luis Castro Enjamio.

Andrés Pi Andreu (l?Havana, 1969) és escriptor, pedagog i editor. Ha publicat més d?un centenar de llibres de literatura infantil i juvenil, tant de narrativa com de poesia. A més, ha rebut premis per la seva obra com ara el Premi Nacional de
Literatura Infantil i Juvenil Edad de Oro, el Premi de la Crítica La Rosa Blanca, el Premi Apel·les Mestres de l?Editorial Destino, el Premi White Ravens de la International Young Library de Munic o la Medalla d?Or del Premi Nacional de Literatura Infantil Campoy-Ada, entre altres. Algunes obres seves s?han traduït a diverses llengu?es.


Pels volts de 1962, al Carib es va sentir un crit. Era l’Enjamio, que naixia, i la seva mare va exclamar: Uf, quin descans! De petit, l’Enjamio caçava sargantanes en una barriada de l’Havana per penjar-se-les a l’orella com si fossin arracades. També participava en la guerra d’escopinades. Després es va fer gran i se’n va anar de l’illa a un continent. Déu-n’hi-do, quin canvi! Però es va endur a dins els colors de l’illa. Ara ja no caça sargantanes, sinó que les dibuixa per a editorials. Viu a Eivissa i treballa extensament com a dibuixant il·lustrador.