L'autor fa una reflexió sobre La Patum de Berga des de la Filosofia. Se centra, principalment, en dos grans pensadors: Raimon Panikkar i F. Nietzsche. El primer permet ampliar millor, amb la seva visió cosmoteàndrica, tant els orígens com el contingut i el significat de la Festa en la seva globalitat. Amb el segon, la Patum pot ser vista com una tensió entre el déu Apol·lo i el déu Dionís en la mitologia grega. La Patum assoleix una dimensió estètica, artística. El seu sentit i el seu significat, com en la vida humana, s'expliquen per ells mateixos.