En el procés de dol per la mort de l’Albertine, el protagonista decideix marxar de París i anar a un escenari ben diferent: Venècia, una ciutat amb què havia somiat des de petit però que no havia pogut visitar fins ara. Un cop allà retroba la serenor i l’energia, i es deixa seduir no només per la bellesa dels carrers, dels canals i dels palaus, sinó també per la de les noies que es va trobant en les seves passejades.
En el viatge de tornada, s’assabenta del compromís d’en Saint -Loup amb la Gilberte Swann, i a continuació decideix passar una temporada als afores de Combray, a casa d’ella, ara ja una dona casada, on, inevitablement, en moments d’intimitat es faran reveladores confidències.

Coincidint amb el 150è aniversari del naixement de Marcel Proust.

Marcel Proust (París, 1871 – 1922) va créixer en una família benestant que li va permetre menar una vida còmoda i accedir als salons de renom. El 1896 va publicar Els plaers i els dies, un recull de poemes en prosa, retrats i narracions d’estil decadentista que pràcticament va passar desapercebut. A continuació va emprendre la redacció de la novel·la Jean Santeuil, que no va arribar a acabar i que es va publicar pòstumament. Poc després de la mort dels seus pares, la salut de l’escriptor, sempre molt afeblida per culpa de l’asma, va començar a deteriorar-se ràpidament. A partir d’aleshores va viure enclaustrat a casa, tancat de manera gairebé permanent en una habitació insonoritzada amb planxes de suro, i dedicat fins a l’extenuació a la redacció de la seva obra principal, A la recerca del temps perdut, que en molts aspectes és autobiogràfica i que originàriament es va publicar en set volums.