Sànchez-Cid, Enric
(Portbou, 1928) estudià a la Facultat de Medicina de Barcelona, especialitat en ginecologia. Exercií a Montblanc fins el 1961. Passà a Tarragona, on va ocupar els càrrecs  de cap del Servei de Ginecologia de l'Hospital de la Creu Roja i de cap de l'Equip Quirúrgic de Ginecologia de l'Institut Català de la Salut. Al costat de la tasca professional ha desenvolupat, de manera autodidacta i espontània, la seva afició pel dibuix (primer premi al Concurs Nacional d'Art "Clínica Qirón" i diverses exposicions a Montblanc, Barcelona, Tarragona, Cambrils...). També ha escrit llibres de viatges amb il·lustracions seves: Tot fent camí amb la bicicleta, La Gavina i la bicicleta, A l'entorn dels Països Catalans amb bicicleta i veler, Ermites i temples insòlits de Catalunya, entre altres. Practica, doncs, la navegació a vela-creuer i el cicloturisme. També participà, com a autor d'un text i de diversos dibuixos, en l'obra col·lectiva La finestra. una altra faceta en què ha obtingut diversos premis és la de realitzador de pel·lícules amateur: Via 4: Tren a Montblanc, El somni de Mari-Elvi i Montblanc: un any de la seva història. Entusiasta de la natura, se submergeix en ella, fet que li ha permès conèixer al detall molts inrets de tot el país i d'on li ha nascut la fal·lera d'estudiar les marededéus romàniques i cercar ermites troglodites i temples de localització insòlita. 
La nit de cap d'any que coincidí amb el canvi de mil·lenni, l'autor d'aquest llibre va anar fins al Cap de Creus a veure com naixia, de la mar Mediterrània, el primer sol del segle xxi. Observar el recorregut de l'astre li féu venir la idea de seguir un camí des del Pirineu més oriental fins al congost d'Ovarra, a la Franja, sempre amb el sol al davant; un camí que el portés a conèixer els temples, petits o grans, que es poden trobar des del Cap de Creus, allà on neix el sol, fins a la Franja, on es pon. Aquest llibre és el quadern de viatge de l'autor que, en bicicleta o a peu, s'endinsa en pobles i fa coneixença de persones, històries i llegendes, temples i ermites de muntanya Visitar i conèixer aquests indrets representa fer un homenatge --diu l'autor-- a aquells homes i dones «que han sigut l'arrel del nostre país i volen donar fe del seu basament quedant-se entre les pedres de les seves cases que --com ells-- s'esmicolen a poc a poc», i un reconeixement a aquells que «tornen a la terra que els ha vist néixer, sia per a tota la vida, sia per als caps de setmana --aquest nou element de la vida d'allà baix, inventat probablement perquè Catalunya no es quedi sense pobles de muntanya, i les seves ermites, sense pregàries.»