« "Cap jutge imparcial trobarà cap vestigi que m'acusi. No crec que el cas Pretòria arribi a judici. Què faran llavors tots aquells que m'han declarat culpable? Si tinguessin consciència, no els deixaria dormir". »

"Una societat democràtica, amb humanitat, no ho hauria de tornar a tolerar. Si no és que acceptem el principi de presumpció de culpabilitat."

El dia 27 d'octubre del 2009 Lluís Prenafeta sortia, com cada matí, del seu garatge. A la mateixa rampa de sortida un individu, ben vestit i d'aire educat, li va dir: "Queda usted detenido por orden del magistrado Baltasar Garzón". En aquella rampa va començar el malson. Un malson que el va portar als calabossos de la caserna de Sant Andreu de la Barca, als soterranis de l'Audiència Nacional i a les presons de Soto del Real i Brians II. Baltasar Garzón va implicar-lo dins la hipotètica trama de l'operació judicial coneguda com a "Pretòria". Aquest llibre és la crònica personal d'algú que s'ha sentit injustament acusat, maltractat i vexat per l'administració de justícia espanyola. Algú que va viure els càrrecs que li va imputar el jutge Garzón com "un deliri". Algú que considera que, si no s'hagués tractat de Lluís Prenafeta, tot això no hauria passat. El fil de tota aquesta història és, doncs, una profunda arbitrarietat, conseqüència d'un sistema nefast.

LLUÍS PRENAFETA S'ADREÇA AL LECTOR: "Explico uns fets i molt de patiment. Hi ha hagut un excés del tot injustificat i unes víctimes que hem sofert decisions desmesurades de gent que no és conscient del mal que fa. Gent arbitrària, prepotent, injusta. Volien que fos un mort civil. Ho superaré, però no ho oblidaré".
á