34è Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2017

La veritat sembla que s’ha convertit en una més de les mercaderies que tenim al nostre abast: actuem com si estiguéssim convençuts que podem adquirir la veritat que més ens convingui, la més còmoda, la que menys desestabilitzi els nostres prejudicis. És allò que es coneix com a postveritat, un concepte que ha connectat de manera admirable amb el consumisme que caracteritza la cultura actual. La validesa d’un discurs no té ja res a veure amb antigues adequacions entre allò que es diu i la realitat dels fets. Té a veure amb el poder. La veritat del discurs només depèn que tinguem prou poder per comprar-la i, després, per fer-la valer, per imposar-la. La voluntat alliberadora que comportava el good bye a la veritat, en realitat, ha estat ben paradoxal: ha contribuït a alliberar aquells que ja eren lliures (i a sotmetre encara un xic més aquells a qui, en teoria, havia d’alliberar).

Joan Garcia del Muro Solans (Lleida, 1961), catedràtic de filosofia a l’Institut Obert de Catalunya i professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. Entre les seves obres destaquen: Ésser i conèixer (1994), Història de la Filosofia (1997), El pensament ferit (Premi Mancomunitat de la Ribera Alta 1999), Totalitarisme postmodern (Premi Ernest Lluch a la cultura i els drets humans 2002), Ficcions còmplices(Premi Octubre d’assaig Joan Fuster 2003), Com ens enganyem (Premi Mancomunitat de la Ribera Alta 2007), Menú del dia: carn de canó(Premi Sant Miquel d’Engolasters 2010), La generació easy o de l’educació en l’era del buit (Premi d’assaig pedagògic Joan Profi tós 2013), Soldats del no-res (Premi Octubre d’assaig Joan Fuster 2016).