La independència ha estat un procés polític molt freqüent en els darrers 50 anys. Les Nacions Unides, per exemple, han passat de 51 estats membres a 192. Paradoxalment, la independència es titlla sovint com una opció que, en un món global, va contra els signes dels temps, dibuixant-la com una quimera pueril, i el seu debat encara genera tabús, prejudicis i tòpics.
Però tot indica que es continuaran creant nous estats. Igual que en els segles XIX i XX els grans imperis es van desintegrar en diversos estats, al llarg del segle XXI altres nacions culminaran les seves aspiracions per incorporar-se a la comunitat internacional, fent-ho íntegrament per la via política i democràticament, des de les institucions polítiques.
A nivell internacional Catalunya és present ja en aquest debat de les futures noves independències. Que el temps corri a favor o no de la independència depèn només de la voluntat, l'habilitat i la perseverança dels catalans.
Aquesta obra explica com l'independentisme és avui una alternativa versemblant, capaç d'integrar un espectre prou plural de la societat catalana i de sobrepassar el llindar de la utopia per ser una proposta absolutament realitzable. I ho fa desgranant les dificultats, però també les oportunitats i fortaleses de què gaudeix Catalunya per esdevenir un nou estat reconegut per la resta del món.
Independentisme català. Entre el símbol i la institució ha guanyat ex-aequo el Premi d'assaig breu IRLA 2010 que atorga la Fundació Josep Irla. Una obra consistent, crítica i d'actualitat, que respon amb rigor i arguments al viu debat sobre la independència de Catalunya.

Oriol Illa i Garcia
Nascut a Barcelona el 1973, és llicenciat en Ciències Polítiques (UAB), Màster en Direcció Financera (UPF) i en Alta Funció Directiva (Escola d'Administració Pública de Catalunya); membre del Seminari de Filosofia Política de la UB; coautor del llibre Objecció; la revolta pacifista; vicepresident de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i membre del consell de redacció de la revista Espai de Llibertat.
Va ser president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya entre el 2001 i el 2003 i impulsor del Festival Mundial de la Joventut celebrat a Barcelona el 2004. Va presidir Acció Escolta de Catalunya (2004-2005) i fou membre de la Permanent del Moviment per la Pau-Associació d'Objectors de Consciència entre el 1996 i el 2000.