Les almadraves defineixen un art de pesca destinat a la captura de la tonyina, un dels peixos més preuats al llarg de la història. Va ser una tècnica que va prosperar des de l’antiguitat clàssica i ha evolucionat fins a la contemporaneïtat, de manera que ha estat present a tot el Mediterrani i a diversos racons del món. La costa catalana no en va quedar al marge; les almadraves també van incidir en les nostres terres, tot proporcionant una nova visió de la costa com una font de recursos. Se’n van establir a diversos punts i en cronologies diferents, però, entre totes, una destaca per sobre les altres. En l’ampli entorn del coll de Balaguer, des de finals del segle xvi fins ben entrat el xx, hi va prosperar una almadrava. El coll de Balaguer, regit per l’hospital fundat per l’infant Pere, ha estat un indret sovint inhòspit, caracteritzat per les incursions de pirates i bandolers, però alhora un lloc de trànsit, l’eix comercial i la zona de pas de les comunicacions del llevant peninsular. Un punt estratègic que, a pesar dels perills, va ser escollit com un enclavament que reunia les condicions ideals per a la pesca amb almadraves. La pesca de la tonyina té en aquest territori una història de més de 400 anys, que en certa manera continua present. Aquest treball pretén contribuir a preservar i divulgar el llegat que n’ha perdurat en forma d’estructures vora el mar, de toponímia i, sobretot, la història de la cultura marítima.