A mitjan anys seixanta Barcelona comença a despertar de la grisor. Estudiants i treballadors comencen a sortir al carrer, l’abat Escarré ha de marxar a l’exili entre les protestes dels catòlics, els mestres funden Rosa Sensat, Ricard Salvat estrena Ronda de mort a Sinera, obre la Cova del Drac i en Joaquim Sabaté i Dausà, president de l’Esport Ciclista Barcelona, recupera l’Escalada Ciclista al castell de Montjuïc, un projecte del temps de la República. Sabaté ho fa convençut que el caràcter únic i original de la cursa portarà un aire de modernitat a una ciutat que malda per anar traient-se les lleganyes de la tristor a què l’ha condemnada el franquisme.

Gràcies a l’abnegada empenta durant dècades de moltes persones i col·lectius, Barcelona és avui una de les capitals del món. Uns hi han contribuït des de la política, d’altres des de la cultura, el treball, l’empresa o la societat de base. En Joaquim Sabaté i la gent de l’Esport Ciclista Barcelona hi han contribuït des de l’esport amb l’Escalada, una modesta i agosarada iniciativa que va anar guanyant volada amb els anys, i que va ser testimoni d’uns anys claus en l’ascens de la ciutat.

Aquest llibre és una crònica dels quaranta-quatre anys de vida d'una cursa ciclista que va mostrar al món les primeres imatges panoràmiques de Barcelona i va fer que moltes celebritats de l'esport, com el mateix Eddy Merckx, se n'enamoressin.