Mestres, Albert
Nascut el 1960, ha publicat els llibres de poesia «O res» (1991), «A sac» (1999) i «Tres» (2001), les novel·les «Ales de cera» (1996) i «La ela de Milet» (1998). els reculls de contes «Vides de tants» (2000) i «El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave» (2000), el text dramàtic «La bufa» (1998) i les peces «Contes estigis» i «Peça cua per a l'"Informe per a una acadèmia" de Kafka» (1999), i amb Mónica Piera «El moble a Catalunya. L'espai domèstic del gòtic al modernisme» (1999). Ha estrenat l'òpera «La petita bufa» (1995). ña camtafaula «La llet del paradís» (1996) i l'acció poètica «Comèdia» (1998). Ha traduït el marquès de Sade. Villiers de L'Isle-Adam, Marcial, Tommaso Landolfi, Charles Nodier, George Steiner, Fernando Pessoa i Alessandro Baricco.
«La tercera persona» és un enigma. El narrador, ingenu admirador del protagonista, intenta reconstruir-ne la trajectòria vital. Però s'adona que tot el que en coneix és parcial i enganyós. Tot i així, és per mitjà d'aquest narrador que haurem de treure l'entrellat d'una trama que combina misteri i fascinació. El protagonista, J., ¿és un geni o un ximple? ¿Un malalt d'amor o un egòlatra? ¿Un petitburgès lletraferit o un revolucionari? Un personatge desconcertant, polièdric, que lluita per assolir la immortalitat de la persona estimada. En la recerca d'aquest impossible, haurà d'enfrontar-se a un estrany enemic: qui sap si de carn i ossos o de la matèria dels immortals... «La tercera persona» inaugura brillantment un període de maduresa en l'obra d'Albert Mestres.