No és fàcil, ni confortable, viure en un país d'identitat confusa, de nom incert i de destins abocats a una mena o altra de subalternitat i de desintegració... En un país com el valencià, la reflexió (i si pot ser l'acord) sobre el ?ser? i el ?no ser?, no és un luxe acadèmic: és la condició necessària per existir com a soci etat, com a poble responsable del seu propi futur entre els altres pobles. Joan F. Mira revisa a fons i actualitza l'assaig publicat el 1997, que va incomodar blavers i fusterians amb una anàlisi lúcida de la societat valenciana acual i una visió gens idealitzada.

Joan F. Mira (València, 1939), escriptor, antropòleg i hellenista, és un dels referents centrals de la literatura catalana contemporània. A més d’una extensa producció assagística, és autor de Borja papa i d’una trilogia fonamental, iniciada amb Els treballs perduts (1989) –al voltant del mite d’Hèrcules–, continuada amb Purgatori (2003) –sobre la part central de la Comèdia de Dante– i tancada amb El professor d’història (2008), a partir del mite de Faust. Ha excel·lit en la traducció de grans clàssics, com la Divina Comèdia de Dante Alighieri, els Evangelis i l’Odissea d’Homer. És Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.