No falten raons per argumentar que Catalunya es troba, probablement, en el pitjor moment dels últims quaranta anys pel que fa a la garantia de la seva supervivéncia nacional. Subjectes al principi de realitat peró sense renunciar als nostres anhels, entenem que cal assumir dos finals: Un, el del moment quasi-constituent iniciat amb lÆanterior década i que culmina, en dos temps, el 2017 amb un esclat i el 2019 amb un gemec. Dos, el de la cultura catalana neutra, subalterna i «normalitzada+, sotmesa a una pau cultural amable que no pot excloure ningú i és, per tant, incapaÇ dÆafirmar-se. Davant dÆaixó, des de Catarsi hem volgut entomar la tasca de comenÇar a pensar les claus per a aquesta nova fase a través de la re-politització de la cultura i la llengua en un context dÆaculturació. Una empresa que imposa, també, la necessitat de recuperar el conflicte com a eina de (re)construcció nacional. tan distintos como un diplomático fiel a la II República española, un profesor enamorado que vivió de cerca la revolución liberal en España, un buscador de lo que hoy se tiende a llamar fenómenos paranormales y un solitario docente al que su inesperada pasión por Nietzsche lleva a abandonar sus deberes académicos para seguirle en secreto por distintos rincones de Europa.