«Michel Bernard és l'escriptor de la continuïtat, de la proximitat de la nostra història. [...]
Sempre barreja amb els grans destins la profunditat dels paisatges, entrellaça els esdeveniments del temps amb la vida senzilla del moment.» 

Quan Omer Dewavrin entra a l'estudi d'Auguste Rodin admira un laberint de formes humanes de pedra i argila, en veure l'embalum està segur que ha pres la decisió correcta. Notari i alcalde de Calais, va encarregar a l'escultor de gran fama la creació d'un monument en homenatge a sis personatges llegendaris de la Guerra dels Cent Anys: els burgesos de Calais. Som l'any 1884, i Dewavrin encara no sap que passaran deu anys abans que l'artista, a la recerca de la perfecció, decideixi declarar la seva obra acabada. L'aclaparadora coreografia de bronze no existiria sense aquest burgès del segle XIX que, endevinant el geni de l'escultor, l'encoratja a anar fins al final e la creació i imposa el seu suport a l'obra malgrat el gust acadèmic i les polèmiques ideològiques que li van a la contra. Ell i la seva dona Léontine són els herois inesperats d'aquesta història, d'una novel·la sobre el naixement d'una amistat i la creació de l'obra mestra que va revolucionar l'escultura.