Un títol provocatiu per a un assaig molt suggerent: Per construir unasocietat lliure també hem de qüestionar les estructures familiars heretades.

Per a algunes persones, la família és una font d’amor i suport. Però per a moltes altres, lafamília és un àmbit d’horror privat, coerció i dominació personal. En la societat capitalista, lafamília suporta les impossibles exigències de les cures interpersonals i el treball reproductiu.,Però podríem imaginar un futur diferent? A L’abolició de la família, l’autora M.E. O’Brien des-cobreix la història de les lluites per crear alternatives radicals a la família privada. O’Brien es-tudia la política familiar canviant del capitalisme racial a les ciutats industrials d’Europa i a les plantacions d’esclaus i a la frontera de colons a Amèrica del Nord, explicant l’auge i la caiguda,del model familiar basat en la mestressa de casa. Des dels primers marxistes fins a les comu-nitats insurrectes afro i queer, passant pels moviments de protesta de masses actuals, O’Brien hi troba revolucionaris que busquen maneres millors d’estimar, cuidar i viure. L’abolició dela família ens transporta a través del passat i del present de la política familiar cap a un futurimaginat de la comuna, imaginant com podrien organitzar-se les cures en una societat lliure.