Dos nens es troben a la platja, a l'estret de Gibraltar.
Un és fill d'un pescador local. L'altre és en Kai, d'ulls brillants
i curiosos, que acaba d'arribar d?un país llunyà: el Japó.

Amb ells es troben dues cultures.
Comparteixen jocs i costums d'Andalusia i del Japó,
sense saber que això marcarà les seves vides per sempre.

Una oda a l'amistat i a la diversitat, senzilla i profunda,
amb elements autobiogràfics, impregnada de la lluminositat del sud
i el delicat equilibri de l?estètica japonesa.

LUCIANO LOZANO

Vaig néixer a La Línea de la Concepción, a l'estret de Gibraltar, el mateix any que l'home va viatjar a la Lluna per primer cop. Potser per això, des de petit, he viatjat molt. Visc entre Barcelona i Benalmádena, a Andalusia.

Fa disset anys que treballo com a il·lustrador. Abans, vaig estudiar Turisme i vaig treballar en agències de viatges, trens i aeroports. He estat dues vegades al Japó. La primera va ser una aventura a Tòquio sense reserva d'hotel i sense saber gaire què hi faria. Tot just havia acabat el primer curs d'Il·lustració a Londres i em vaig passar els cinc dies dibuixant. Em va sorprendre enormement el sentit de l?estètica japonesa, i tinc la sensació que aquell viatge i aquella estètica van units, d'alguna manera, en el meu treball d'il·lustració.

M'agraden les paraules, però també els silencis; la música contemporània i la clàssica; la intensitat i la subtilesa; les lletres i els espais en blanc; la lírica i l'humor; les imatges i les paraules; la ment, però també el cos; els viatges i estar a casa; els amics i també la solitud; dormir acompanyat i dormir sol; la independència i també el compromís; valorar totes les opcions per després deixar-me portar per la música de l'atzar, perquè hi ha un moment per a cada cosa i cada cosa té el seu moment. La meva certesa més gran és que cal no donar res per fet ni sabut.