L’obra de Joan Ramis és la mostra més important de la literatura catalana de segle XVIII, i s’emmarca en el corrent Neoclàssic, que era el vigent a Europa en aquell moment.
A diferència de Fontanella (l’altre gran autor teatral de l’època Moderna) les obres de Ramis són fàcilment intel·ligibles per al lector d’avui, tant per la forma com per la llengua, així com perquè l’estil neoclàssic defuig l’obscuritat del primer Barroc.
Els temes que toca són universals, l’amor, la justícia, la venjança... i encara avui en dia interpel·len els lectors i els espectadors.
Aquesta edició presenta, per primer cop, tot el seu teatre en un sol volum.

Joan Ramis i Ramis (Maó, Menorca, 26 d'abril de 1746 – Maó, Menorca, 12 de febrer de 1819) fou un advocat, escriptor i historiador.
La figura de Joan Ramis (Maó, 1746-1819) emergeix en el panorama cultural de la segona meitat del segle xviii com a màxim representant de la Il·lustració en les lletres catalanes. La seva obra teatral, singular i única en el seu temps, assimila els models de pensament, gèneres, motius i paradigmes estètics europeus de la seva època, expressant-los en una llengua literària forjada a partir del català de Menorca. Les figures femenines de Lucrècia, Arminda i Rosaura esdevenen protagonistes actives en l’argumentació i reflexió que Ramis proposa sobre conflictes i dilemes humans tan universals com els límits de l’amor i del poder, i ens arriben a través de la cadència d’una versificació adaptada als tres gèneres dramàtics modèlics que proposa: tragèdia, drama i tragicomèdia, tal com es fa palès en les obres d’aquesta edició.

Maria Paredes Baulida (Girona, 1956) és doctora en Filologia Clàssica i membre corresponent de l'Institut Menorquí d'Estudis. Ha estat professora de llatí i grec a batxillerat (1982-2016) i professora associada de Filologia Llatina al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (2005-2011). Ha centrat la seva recerca en els àmbits de la literatura llatina medieval (en especial la poesia llatina del segle XII), la tradició clàssica i la literatura catalana, amb una dedicació especial a l’època de la Il·lustració.