Sin por ello abandonar su dominio -el concepto-, la filosofía puede interpelar a la escena teatral, la cual, a su vez, propone desafíos que el pensamiento puede hacer suyos. De ese doble diálogo, mantenido por dos focos de una elipse, surge la obra, dramática y reflexiva, de Juan Mayorga. "Mayorguiana" explora un corpus híbrido, postulando que sus dos vertientes creativas nacen de una inspiración común; mejor aún, cada una se constituye en virtud de incitaciones que provienen de la otra. Cabe, pues, rastrear el sustrato discursivo de la propuesta teatral, la argumentación subyacente a su argumento y, aunque resulte menos obvio, sondar la matriz dramática de la idea. Escritura singular: Mayorga filosofa diseñando tramas y personajes, pero también sabe insuflar tensión dramática -"agón" teatral- al esfuerzo categorial.

(···)

Sense abandonar el seu domini -el concepte-, la filosofia pot interpel·lar l'escena teatral, la qual, al seu torn, proposa reptes que el pensament pot fer seus. D'aquest doble diàleg, mantingut per dos focus d'una el·lipse, sorgeix l'obra, dramàtica i reflexiva, de Juan Mayorga. "Mayorguiana" explora un corpus híbrid i postula que els seus dos vessants creatius naixen d'una inspiració comuna; millor encara, cadascun es constitueix en virtut d'incitacions que provenen de l'altre. Cal, doncs, rastrejar el substrat discursiu de la proposta teatral, l'argumentació subjacent a l'argument i, encara que resulte menys obvi, sondar la matriu dramàtica de la idea. Escriptura singular: Mayorga filosofa dissenyant trames i personatges, però també sap insuflar tensió dramàtica -"agón" teatral- a l'esforç categorial.