Botxan que en japonès equival a "senyoret", és la novel·la més popular del Japó.Soseki Natsume la va escriure l'any 1906 i se n'han fet diverses adaptacions teatrals iá una versió cinematogràfica. La novel·la descriu amb realisme i humor la trobada entre un jove mestre de Toquio i una escola de l'illa de Shikoku, al sud del Japó, a la qual és destinat. Alumnes i companys no gaire recomanables posen a prova la franca ingenuïtat del nouvingut, el "senyoret" de la capital, un personatge inoblidable.

Natsume Sôseki (Tòquio, 1867-1916) és segurament l'escriptor més conegut i més admirat del Japó modern. Autor d'una obra que inclou una quinzena de novel·les (a més de diversos volums de poesia i assajos), Sôseki va ser un intel·lectual rigorós que va saber copsar perfectament l'esperit i les contradiccions de l'era Meiji (1868-1912), durant la qual el Japó va viure un accelerat període de modernització basada en la imitació dels models occidentals. Sôseki, que és considerat el principal renovador de les lletres japoneses, va iniciar la seva carrera literària amb la publicació d'un seguit de novel·les humorístiques en què, amb un estil sorprenentment viu i enginyós, criticava els nous costums que la modernitat portava al Japó. Entre aquestes novel·les satíriques destaquen Sóc un gat (Wagahai wa neko de aru, 1905), basada en les observacions d'un gat sobre el món dels humans, i Botxan (Botchan, 1906), centrada en les peripècies d'un jove mestre de Tòquio en una escola de províncies.

Després de consagrar-se com un escriptor d'èxit amb aquests primers títols, Sôseki va continuar analitzant minuciosament la societat japonesa de l'època, però canviant de manera gradual el to humorístic que el va fer famós per un to cada cop més greu i més pessimista. La segona part de la seva producció literària consta d'un seguit de novel·les psicològiques en què, amb una prosa depurada i elegant, explorava les tensions a què es veien sotmesos els seus personatges, que com ell eren intel·lectuals urbans afectats per la solitud, l'alienació i l'individualisme que comportava la vida moderna.

L'exemple més clar de la maduresa i la complexitat que va assolir la narrativa de Sôseki es troba en la que sens dubte és la seva obra mestra, Kokoro (1914), obra que Edicions Proa publicarà el 2009 amb traducció d'Albert Nolla.