Albert Villaró torna amb la seva primera novel·la per a joves

La Irene és una noia de Sabadell que està a punt de començar l’institut quan els seus pares li anuncien que deixen la ciutat per anar a viure a Llobarca, un petitíssim poble del Pirineu. La Irene està molt contrariada, però no hi ha res a fer. A Llobarca només hi viuen vuitanta persones, amb cases de pedra, vaques i prats, i a ella li sembla un horror. Però al cap de poc temps de mudar-se esclata una terrible pendèmia mortífera i tothom intenta escapar de les grans ciutats. Llobarca queda totalment aïllada i per aquest motiu se salva. La vida al petit poble li reservarà moltes sorpeses, amb la promesa d’una nova vida al final.

Un homenatge modern al clàssic de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen, al
qual fa referència de manera divertida, com també es remet a la seva anterior novel·la Obaga, ambientada al poble inventat de Llobarca.

Una reflexió molt interessant sobre el món que ens envolta vist des de la perspectiva d’una preadolescent de dotze anys.