Ramon Curcó Rubio va viure una vida per ser narrada. Així ho acrediten els rastres que ha deixat del seu pas per aquest món. Fou un emigrant sortit d?una família pagesa del del Ponent català que, tot just encetat el segle XX, va saltar a l?altre cantó de l?Atlàntic, d?on no va tornar fins al cap de quinze anys, convertit en un indià modest, però indià en el sentit originari del terme. Quan va partir era un jove amb un ideari republicà i progressista bastit en el si familiar, que assoliria la més inequívoca expressió ja entrat en la maduresa, a Veneçuela, el darrer dels països americans pels quals es va moure. Indià, republicà i home actiu i compromès, va ser afusellat per Franco. Ara, la seva neta, la històriadora Conxita Mir, n?explica la història.

Conxita Mir Curcó (Torregrossa, 1952) ha estat catedràtica d?Història Contemporània a la Universitat de Lleida. Els seus primers treballs els dedicà a l?anàlisi del caciquisme polític i dels comportaments electorals durant la Restauració Monàrquica i la Segona República, des d?on va derivar cap a l?estudi de la violència política i el control social durant el franquisme. Ha rebut el Premi Jaume Sarri de l?IEC, el 1978, per la seva tesi de llicenciatura i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, el 2009. Entre les seves publicacions destaquen Repressió econòmica i franquisme: l?actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida (1997), Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de postguerra (1939-1951) (2000), Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco (2002), Duelo y memoria. Espacios para el recuerdo de las víctimas de la represión franquista en perspectiva comparada (2013), Tenien nom. Víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938-1963) (2017), Mujeres, género y violencia en la guerra civil y la dictadura de Franco (2021).