Bojan Krkic comparteix totes les seves vivències personals per ajudar els més joves i evitar que passin pel que ell va viure.

No va de futbol. Ni de bon tros. No parla de la carrera d’un nen prodigi ni tampoc dels seus èxits en un dels clubs més grans del món. Tampoc aborda el gol, el vehicle que el va fer tombar totes les barreres, transformat en un fenomen de masses. No s’analitza aquell adolescent amb cara angelical i joc celestial que va posar en peu el Camp Nou quan no havia arribat a la majoria d’edat. Milers de persones van vibrar amb el seu futbol, però aquest llibre no va de tot això, ni investiga una primerenca i llarga trajectòria que l’ha portat per més de mig món. I no, no és cap exageració.

En aquestes pàgines es llegeixen reflexions sobre la soledat de l’esportista d’alt nivell, sotmèsa un procés mental complex i desgastador que el du a viure moments d’angoixa. Angoixa íntima que es converteix en un turment perquè li provoca una sensació de no poder controlar l’incontrolable. Una cosa que se li escapa de les mans. I dels seus peus, que l’han portat a l’elit de manera sorprenent perquè el seu joc decideix i captiva per la seva eficàcia. És un viatge a la ment d’un jugador. A la ment d’una persona que, en realitat, són dues. El que es veu al camp, suposadament gaudint del paradís que somia qualsevol. Fama, reconeixement, elogis, diners... Una vida de privilegiat. Però aquest llibre explica el que no es veia quan desapareixia de la gespa i se submergia en moments tenebrosos i foscos, que va esquivar amb una tenacitat aclaparadora i una rebel·lia desconeguda aleshores. Era quan en Bojan va derrotar en Bojan. I en Bojan, per primer cop, ho escriu tot.