Aquest hivern, el passem a la vora del foc

Tan bell i tan feréstec. Tan bell que, des que vam aprendre a domesticar-lo, ens ha permès desenvolupar tècniques artístiques i culinàries que ens han fet la vida més bonica. Tan feréstec que, sigui per raons naturals, sigui per l?ús que se li ha donat en els pitjors episodis de la història, la llavor de la destrucció roman dins seu i, fora de control, sempre es desperta. Arriba el fred i Arrels s?acosta al foc.

Ens hem preguntat com hi convivien els nostres avantpassats i, mirant enrere, altre cop hem trobat respostes per enfrontar el present i el futur. Amb compte, ens hem apropat a les flames per trobar-hi la saviesa del món que torna a través de les persones que hi saben conviure: la ceramista que té el forn dins d?una arbreda, el ferrador que calça els cavalls, el cuiner d?un vell molí toscà, el ramader que pastura entre els boscos per fer-los nets, el bomber que s?hi encara quan tot sembla un infern. I, a les vigílies del canvi d?any, experimentem la sensació higiènica, energètica i vibrant de fer foc nou per obrir un nou cicle.