Guillem Viladot (Agramunt, 1922 –, Barcelona, 1999) va ser unafigura polifac?tica que va festejar i excelúlir en m£ltiplesllenguatges art¡stics: el po?tic, el literari,l’,experimental, el period¡stic, el pl?stic... Viladot va serun home fermament arrelat al seu poble d’,origen, Agramunt, laqual cosa el va fer conscient de les males gestions territorials quehi ha hagut sempre a Catalunya i, alhora, el va permetre fer del seuorigen un argument de milit?ncia. En aquest context, Viladot vateixir relacions art¡stiques i d’,amistat amb diversospersonatges del m¢n de l’,art i la cultura que, com ell,emergien entre pobles, cereals i panissos a l’,oest de Catalu-nya: Leandre Crist?fol, Josep Igl?sias del Marquet, Llu¡s Trepat,Josep Vallverd£, Daniel Gelabert, Albert Coma Estadella, JosepGuinovart i Manuel de Pedrolo. Aquestes relacions que Viladot vacomen?ar a establir a la d?cada dels cinquanta van dilatar-se alllarg dels anys i es feren indestriables de la seva carrera art¡sticai liter?ria. Fent pinya, xarxa, aquest grup de creadors va anarconquerint espais culturals i tornant a projectar feixos de claror enla penombra m?s opaca que havia originat el franquisme. Aquestllibre ?s fruit de l’,exposici¢ hom?nima i ?s una obra coralen la que participen Pau Minguet, Cristina Mongay, Jes£s Navarro,Marc Verd?s, B rbara Bayarri, Manuel Guerrero, Xavier Garc¡a, EstherSol? iÿJoanÿRamonÿVeny.