El meu dia a l'altre pa¡s ?s, segons diu el subt¡tol, ®unahist?ria de dimonis¯. I, efectivament, en aquest relat breu s'explicala hist?ria d'un poss?s, per? ®posse?t no nom?s per un dimoni, sin¢per diversos, molts, fins i tot incomptables¯.

El narrador,jardiner de professi¢, rememora una ?poca remota de la seva vida enqu? la seva condici¢ demon¡aca el va convertir a ulls dels habitantsdel poble en un tipus marginal, en l'inadaptat que vivia en un anticcementiri i els aterria en idiomes incomprensibles amb la sevaxerrameca insultant i les seves diatribes contra la creaci¢, tot ique, de vegades, tamb? proferia sobtats oracles que eren ben rebutspels seus paisans.

La mirada atenta que li dirigeix un bonespectador, per m?s detalls, un pescador, l'allibera dels dimonis idesencadena un moment epif?nic de transformaci¢, de superaci¢ d'unllindar de consci?ncia -leitmotiv de l'obra handkeana-. Aqu¡ comen?al'inici del viatge, despr?s de creuar un llac, cap a l'®altre pa¡s¯,on romandr? un dia i, si b? no compleix l'enc?rrec del pescador, lajornada li proporciona renovada alegria de viure. Tot i aix?, la sevanova exist?ncia sense m?scares ni dimonis desencadena en l'alliberatrecels i dubtes. Perqu?, encara que l'exorcisme li permetreintegrar-se a la comunitat, ¨no ha perdut tamb? el seu poderindispensable de rebelúli¢, la ®naturalesa indestructible i resistentdel seu ?sser¯?

Rememorant, sense esmentar-lo, un relatrecollit a l'Evangeli de sant Marc, en qu? Jes£s allibera un posse?tper mil dimonis anomenats Legi¢, Handke reflexiona subtilment, ambironia, sobre la seva traject?ria com a escriptor, des de l'etapa dela bogeria, quan escrivia a contracorrent textos transgressors que devegades rebien respostes irades, i sobre la seva etapa actual,despr?s d'haver rebut el Premi Nobel, com a escriptor distingit i, enpart, neutralitzat que, potser, ha perdut el poder de sacsejarconsci?ncies.