?Rotija ?s gaireb? un exercici d'exorcisme, el conjurpremonitori de la mort, la malaltia, la decrepitud i la desaparici¢del desig. No es tracta, per?, d'inspirar compassi¢. No ?s un lamentconfessional, sin¢ l'escriptura com a diversi¢ i, per qu? no?, burlad'un mateix. [?] malgrat que hi ha molts poemes que semblen partird'un record, la veu mai no es basa del tot en la mem?ria, sin¢ quesalta endavant, cap al futur. La pena prov? de l'endem?, del'esdevenidor i de la seva inevitabilitat?, del pr?leg de Joan RiusMiralles.