Despr?s de dotze dies de navegaci¢, la retina de Josep Maria deSagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blausde l'Atl?ntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del "Commissaire Ramel", on s'ha embarcat fugint de la guerra quecomen?a a incendiar el continent europeu. Per? el seu exili esconverteix immediatament en lluna de mel.



D'aquestviatge singular en va sortir "La ruta blava", la cr?nica vibrant d'uncatal? pel m¢n. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, lacorba insular de les Antilles i la gran poesia mec?nica del canal dePanam?. Tamb? el cor sobre el Pac¡fic, on vola l'albatros baudeleri? i els tripulants s'aboquen a vils sainets despr?s de tants dies a altamar. Destinaci¢ final: Tahit¡.



Llavors el queprometia ser el parad¡s aut?ntic, entre lagons f£lgids i cocoters, esconverteix en una cosa encara m?s interessant: en un pa¡s real. És tot un m¢n que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos,hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells ambbarba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amical m¢n petit de Bora Bora...



Fins que la retinas'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: ?Per aix? nom?s accepto Punaauia com un par?ntesi que no pot durargaire, perqu?, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquestpa¡s, m'he conven?ut que m?s m'estimo morir fusellat a Europa quecoronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de laPolin?sia.? D'aquesta mat?ria estan fets els grans viatges.