La literatura de viatges de Josep M. Espinàs, que ja ha arribat als setze títols, té el seu origen en aquest volum. Aquell «Viatge al Pirineu de Lleida», que Espinàs va fer l’any 1956 amb Camilo José Cela, va ser la partida de naixement d’un gènere narratiu que, llibre a llibre, ha obtingut l’adhesió dels lectors.
Aquesta nova edició, revisada a fons per l’autor, ha modificat el títol original perquè fos coherent amb la resta de títols posteriors que han identificat aquesta sèrie:A peu per la Terra Alta, A peu per la Llitera, A peu pel Matarranya, A peu per Castella, etc. Rebatejat, doncs, com a A peu pel Pallars i la Vall d’Aran, aquest llibre conserva, augmentada pel pas dels anys, la suggestió d’un temps en què el Pallars i l’Aran no tenien estacions d’esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d’una antiga fonda.
Aquestes pàgines, doncs, són el document excepcional d’uns fets i d’uns personatges que avui ja semblen increïbles i que Josep M. Espinàs manté vius per sempre amb una prosa sensible i atractiva.