Salvador Millet i Bel (Viladrau, Osona, 1912 - Barcelona, Barcelonés, 1998) va cursar els estudis superiors a 1'institut d'Estudis Econòmics i Comercials de la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, a la Universitat de Berlín. Atret per la política i subjugat per la figura de Cambó, el 1934 va ingressar a les joventuts de la Lliga. Quan va acabar la guerra civil va passar a dirigir el Servei d'Estudis Econòmics d'aquell gran patrici. Durant aquest període va escriure la Història de 1'agricultura espanyola durant els segles vix i vv. Premi Cambóde 1'Institut d'Estudis Catalans, va col·laborar assíduament ambDestino i La Vanguardia. Després de la mort de Cambó, va dirigir l'empresa editora de la col·lecció de clàssics "Bernat Metge". En acabar la Segona Guerra Mundial es converteix en un dels primers i més actius propagadors de l'europeisme a Espany. Va intervenir en la creació de la Lliga Europea de Cooperació Económica i en la de I'Institut d'Estudis Europeus, del qua ser director i president. Millet i Bel es considera integrat a l'escola neoliberal i deixeble de Wilhelm Röpke i F. A. Hayek.Durant el període franquista va quedar apartat, com tants altrescatalans, de 1'activitat política. Un cop desaparegut Franco, intenta refer la Lliga però, en fracassar, abandona definitivament la política i compagina la seva activitat empresarial a la presidència de "La Caixa" (1980-1987). Es posseïdor de Creu de Sant Jordi, president honorari de "La Caixa" acadèmic numerari de la Real Academia de Ciencias Económicas Financieras i membre d'honor de la Societat Catalana d'Economia, filial de 1'Institut d'Estudis Catalans. Història de l'agricultura espanyola durant els segles XIX i XX fou guardonada amb el Premi "Francesc Cambó", 1951, atorgat per 1'Institut d'Estudis Catalans.