A Crònica d'una guerra d'Orient, Gilles Kepel, reconegut estudiós dels moviments islàmics, ens fa viatjar fins al Caire, on ell arriba amb avió el dia 13 d'octubre de 2001, just un mes després de l'atac a les torres bessones i vint anys després de l'assassinat del president egipci Saddat. Kepel ens guia pels països Àrabs, al llarg d'un viatge que el porta d'Egipte a Síria, del Líban a Qatar i els Emirats Àrabs, i fa una crònica de les converses que manté amb la gent del carrer, que viu indignada pel sempitern conflicte entre israelins i palestins, i alhora perplexa davant els fets de l'11 de setembre, que han convulsionat el món i han globalitzat el fantasma del terror a escala planetària. Gille Kepel pren el pols a la realitat d'aquests països i constata la fascinació que senten molt àrabs pel món occidental, la seva desesperació davant de l'atur i el seu desig d'emigrar. Crònica d'una guerra d'Orient no s'apunta a les alarmes fatalistes amb què ens bombardegen cada dia els nostres telenotícies, sinó que sosté una tesi més aviat contrària: l'últim cop de la jihad, executat l'11 de setembre de 2001, ha precipitat definitivament el declivi polític de l'islamisme.