La identitat és, en aparença, la història de la relació entre Chantal —dona madura, publicista, divorciada i mare d'un fill mort— i Jean-Marc, més jove que ella. La relació es troba en un punt mort on el pas del temps els obliga a reflexionar sobre la pròpia identitat i, per derivació, la de l'un davant l'altra. Chantal s'enfronta a l'inexorable present: el seu cos ha arribat a la maduresa, els atacs d'acalorament li anuncien la fi d'un trajecte vital; Jean-Marc reflexiona sobre el cos, fabricat a la lleugera, que ens pertoca en néixer. En una època marcada per la incertesa es pot confondre l'aparença física de l'estimat amb la d'una altra persona. Milan Kundera investiga la dualitat de la personalitat i com es va perfilant i definint la identitat a partir de l'atzar i les circumstàncies.
Una vegada més, Kundera ens exposa amb cruesa els conceptes de la lleialtat, la maternitat, la fragilitat de l'amor, l'amistat, la incomunicació, amb el contrapunt d'humor existencialista i pessimista ja present en anteriors obres com La insostenible lleugeresa del ser.