Com els crancs relata l'enfonsament, el gener del 1945, del Wilhelm Gustlojf, un creuer de 208,5 metres d'eslora amb milers de refugiats a bord, després de l'atac d'un submarí soviètic. Al voltant de nou mil persones, la majoria dones i nens alemanys que fugien de l'avenç de l'Exèrcit Roig, van morir ofegades al mar Bàltic.Paul Pokriefke, el narrador de la novel·la, és un dels pocs supervivents de la catàstrofe. Nascut en un bot salvavides el mateix dia de l'atac, Paul, periodista de mitjana edat que viu a Berlín, intenta reconstruir la història d'aquell fet tan tràgic que ha marcat la seva vida i la de la seva mare, Tulla, que aleshores tenia disset anys. Tant l'un com l'altre han hagut de conviure amb el record amarg, i sempre han desitjat tenir una vida normal, sense sotracs; una vida que no hagués estat determinada pel passat. Movent-se enrere per anar endavant, a Com els crancs Günter Grass passa comptes d'un dels capítols niés silenciats de la història europea i reflexiona sobre la manera com diferents generacions d'alemanys  s'enfronten amb el seu passat: cal assumir el record dolorós de la guerra per tal que no es converteixi en un motiu de revenja de la ultradreta.