Si hi ha una virtut que sobresurt, de les moltes que té Empar Moliner, és la mirada irònica, distanciada però tendra, de l'escuma dels dies. Les quaranta cròniques d'aquest llibre, publicades al diari El País, recullen la visita a un tirador de cartes per esbrinar la supervivència de la llengua catalana, l'anada a un convent on es lloguen minyones sud-americanes, un dinar en un menjador per a pobres o la contractació d'un refugi atòmic. L'ull escrutador de Moliner hi transita amb l'alegria vital de qui no es deixa vèncer per l'adversitat ni l'absurd, o de qui creu que el millor conjur per a la dissort és l'humor.